AVALUACIÓ INICIAL
Llegeix els fragments següents i anota per a cadascun arguments a favor i en contra (degudament justificats, si cal amb cites d’historiadors/es)
De Josep M. Salrach:
A favor: L’historiador ha d’assumir i comprendre que la seva forma de ser i de pensar és diferent de la dels subjectes que analitza i un cop fet això, ja pot procedir a realitzar el seu estudi, sinó fes aquest exercici, l’historiador podria caure en l’actualisme i extreure conclusions errònies de les seves investigacions.
En contra: L’historiador no ha de ser un jutge, sinó que s’ha de limitar a intentar donar una explicació plausible dels fets històrics evitant qualsevol tipus de càrrega subjectiva en els seus anàlisis. A l’hora d’afrontar un document, l’historiador ha de fer un exercici d’abstracció per allunyar-se dels fets. Com va dir l’alemany L. von Ranke: “(l’historiador) només cerca mostrar com les coses han estat realment.”
D’Eduardo Manzano:
A favor: L’exercici d’allunyament que ha de realitzar l’historiador a l’hora d’enfrontar-se a l’anàlisi d’uns fets. L’investigador ha de ser capaç d’observar els fets històrics des de la llunyania. L’historiador francès Fustel de Coulanges defensava aquesta abstracció: “Mai podrem entendre els antics si continuem estudiant-los pensant en nosaltres mateixos” o “El millor historiador de l’antiguitat serà aquell qui, per estudiar-la, faci més abstracció de si mateix, de les idees preconcebudes i de les idees del seu temps.” Extrets de “Comme il faut lire les auteurs anciens”
D’Enric Ucelay-Da Cal:
A favor: Els fets històrics, per la seva pròpia naturalesa, resulten impossibles d’analitzar i hem de basar el seu estudi en documents i altres fonts que aportin informació sobre el fet en concret. Sobre el tractament d’aquestes fonts, els historiadors es troben amb dues problemàtiques: per un costat els documents per si mateixos tenen una càrrega subjectiva que no és pot obviar, i és feina de l’historiador discrimar aquesta subjectivitat. Per una altra banda, qualsevol interpretació que s’extregui de l’anàlisi de les fonts, serà una més de les interpretacions que se’n poden obtenir i la tasca que l’investigador realitza ha d’obtenir uns resultats que siguin els més versemblants possibles.
En contra: Aquest tipus d’investigació històrica està subjecte a l’anàlisi de les fonts per part de l’historiador i si aquest no és capaç d’eliminar la càrrega subjectiva del seu treball, els resultats que se’n obtenen poden ser esbiaixats respecte la realitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada